El passat dijous dia 28 de novembre a les 17 h a l’Aula AE 28 va tenir lloc la segona de les conferències de l’assignatura de Macroeconomia. En aquesta ocasió va anar a càrrec del ponent, Antón Costas, catedràtic de Política Econòmica de la UB. Ha estat president del Cercle d’Economia entre 2013 i 2016 i en l’actualitat col·labora amb diversos mitjans de comunicació. Ha publicat llibres com La crisis de 2008. De la Economía a la Política y más allá (2010) i La torre de la arrogancia. Políticas y mercados después de la tormenta (2011).
Avui dia es viu en un món en el que es donen dues situacions particulars: la inflació 0% i el tipus d’interès negatiu, es diu molt sovint que el gran problema de l’economia és la inflació y el seu control, però el problema d’ara és que no hi ha inflació, doncs hi ha menys consum, menys producció i augment de l’atur.
Fent referència a les etapes de desigualtat es considera que una desigualtat del 30% pot ser sostinguda, però més del 40% provoca conflictes greus. Les etapes són molt clares: 1900-1930; elevada desigualtat dramàtica (Guerres Mundials, la Gran Depressió) Els economistes creien que l’economia es gestionava sola a través del mercat amb autoregulació. 1940-1970; disminució de desigualtat tant en EUA i Europa. Aquestes tres dècades s’anomenen “Anys gloriosos”. Això es deu a les idees de Keynes.
Tenint en compte els tres motors de l’economia com són els tres sectors, privat, públic i exterior, quan el privat està “gripat” el públic, pot donar-li potència mitjançant polítiques econòmiques; fiscal i monetària. Aquestes tres dècades no es basen només en Keynes, sinó per altres quatre intervencions: 1. Educació pública (igualtat d’oportunitats) 2. Assegurança pública d’atur 3. Sistemes sanitaris públics 4. Sistemes de pensions públiques. Aquestes van ser clau per intentar acabar amb les diferents fonts de pobresa de les persones, anomenada “Pobresa de majors”: Educació, atur, malaltia i edat (jubilació).
1980-2010: Augment de desigualtat (en major mesura els EUA). Es deu a: La globalització i els canvis tecnològics. No obstant això els pendents de desigualtat no són iguals en les dues zones (EUA i Europa) per les seves polítiques.La idea de lliure mercat torna al camp de pensament econòmic, apareix un perjudici de la redistribució de la renda. Cal destacar que l’esquerra va dir estar disposada a acceptar el capitalisme si es regulava (Keynes), i si els conservadors estaven disposats a donar suport a un nou estat social dirigit als quatre objectius (Educació, atur, sanitat, pensions).
Hi ha un dilema entre eficiència (creixement d’economia) i equitat (igualtat en distribució de la riquesa). Visió antiga: quan l’equitat és baixa i es tracta de fer una societat més justa, apareix el cost d’oportunitat, disminució d’eficiència. Visió nova: una societat més justa i equitativa dóna lloc a un major nivell d’eficiència.
Les polítiques econòmiques necessiten adaptar-se a aquests canvis en l’economia. En l’actualitat, si bé els bancs centrals han injectat diners en èpoques de crisi i s’ha recuperat l’economia, no ha aconseguit augmentar el tipus d’interès ni la inflació. Per tant, aquesta alternativa no és una opció a la qual es pugui tornar a recórrer.
Es creu que la solució són noves polítiques fiscals: impostos i despesa pública. També s’ha d’aprofitar el “Green New Deal” (Nou Contracte Social Verd): Mesures contra el canvi climàtic, que alhora puguin resoldre els problemes de forma social. Així doncs els quatre temes principals de l’economia en les pròximes dècades són: Desigualtat creixent, inflació = 0, Tipus d’interès negatius, i Polítiques (verds).