Entrevista amb la Mariona Martí, doble grau en Organització Industrial i Enginyeria Mecànica i enginyera de processos logístics a Schneider Electric

A l’#OPENCIRCUIT Alumni Experiences coneixem l’aventura logística de la Mariona Martí, graduada en Enginyeria en Organització Industrial i en Enginyeria Mecànica a l’EUSS. Actualment, la Mariona treballa com enginyera en processos logístics al Departament de Mètodes i Enginyeria a Schneider Electric.

En què consisteix la teva feina a Schneider Electric?

Treballo al Departament de Mètodes i Enginyeria de la companyia, des d’on reviso diàriament la productivitat d’una de les seccions. En concret, analitzo els processos actuals i en penso de nous per mirar de guanyar més productivitat i eficiència. I, en paral·lel, també porto projectes de millora contínua pel magatzem.

Què és el que més t’agrada de la teva feina?

M’encanta estar involucrada en projectes d’innovació. Per exemple, ara, en el Centre Logístic, tenim un projecte que porta 4 AGVs, que són vehicles autoguiats pel magatzem. Treballar en aquest tipus de propostes em resulta molt gratificant i a nivell professional resulten una bona oportunitat. També m’agrada participar en altres projectes de realitat virtual o de millora contínua del magatzem.

Com et va sorgir l’oportunitat d’entrar a la companyia?

Tenia una amiga, companya d’universitat, que hi treballava. En aquell moment jo tenia feina a l’àmbit del supply chain, però n’estava buscant una altra, perquè em resultava poc tangible i no m’agradava. Necessitava desenvolupar accions que generessin un major impacte. I just aleshores, a Schneider buscaven un perfil com el meu. Vaig fer l’entrevista i vaig començar a treballar amb ells.

Tenies clar cap a on volies enfocar la teva carrera?

A l’haver estudiat dos graus, el ventall de possibilitats era tan ampli que no m’imaginava treballant en logística. T’ajuda molt tot el tema de les pràctiques, perquè hi ha un concepte que es diu “engineering by doing”, en el qual vaig estar involucrada. Va ser arran aquestes pràctiques que vaig començar en aquest àmbit.

Quin record guardes, del teu pas per l’EUSS?

Recordo que estàvem tots molt units, tant els professors com els estudiants. Recordo hores interminables a les sales d’estudi, sempre a l’últim moment. Era divertit i, a més, aprenies moltíssim a passes gegants. Les portes dels despatxos dels professors sempre estaven obertes per tu, pels teus companys, per si teníem qualsevol dubte. Vam fer pinya, érem com una família.

Sempre havies volgut estudiar una enginyeria?

La veritat és que volia fer INEFC, quan vaig estudiar el batxillerat. El què passa és que també tenia una idea de negoci i volia mirar a veure quina especialitat o carrera em permetria tirar-lo endavant. La meva idea inicial era estudiar ADE, però la meva mare va veure un anunci de l’EUSS sobre l’enginyeria d’Organització Industrial. Arran d’això, vaig anar a la jornada de portes obertes i em va agradar moltíssim i em vaig decidir per aquí.

Creus que arriben canvis importants en el teu sector?

Sí, és un sector molt canviant i va a un ritme accelerat. Com a consumidors, tots volem tenir les coses a la porta en 10 minuts, pràcticament, i la logística és el que ens ofereix. Com més ràpids siguin els processos, més ràpid tindrem a casa allò que hem demanat. De fet, per exemple, vaig estar treballant també a Mango, que és un dels centres més industrialitzats i automatitzats que hi ha avui dia i allà ho veia. Era un centre logístic que estava viu. Jo m’imagino no tant en posicions tècniques, sinó amb una posició més global, d’influència. No sé si al sector logístic, però sí havent crescut en una empresa, professionalment i personalment.

Per què et vas decidir per la doble titulació?

Vaig veure que era un perfil molt més tècnic i que potser Organització Industrial coixejava una mica en aquest sentit. Amb Mecànica ho complementava. Però va ser molt fàcil amb la Universitat. De seguida em vaig posar en contacte amb la noia que en aquell moment portava la simultaneïtat d’estudis, m’ho va explicar i, pel sol fet d’estudiar un any més, ja tenia tot aquest ventall de possibilitats que potser, d’una altra manera, no hagués tingut.