Presentació tecnològica sobre el Canvi Climàtic (COP24)

El passat 5 de desembre, AEInnova, “start-up” tecnològica, Spin-off de la UAB, fundada per varis alumni de l’EUSS; entre ells el Dr. Raúl Aragonés (que n’és el seu chairman i business creation manager) van presentar la seva tecnologia en el Cim del Clima COP24 de les Nacions Unides que es va celebrar a la ciutat de Katowice (Polònia).

La seva solució tecnológica està basada en la termoelectricitat, àmpliament usada en projectes espacials (més de 62 sondes de radioisòtops llançades des dels anys 70), permet capturar la calor residual industrial i convertir-la en electricitat neta. Si es presta atenció al fet que la gran indústria Europea perd en calor residual l’equivalent al 21% del seu consum anual, es pot arribar a la conclusió que qualsevol tecnologia que permeti recuperar part d’aquesta calor  tindrà un benefici clar en la millora de l’eficiència energètica de la indústria, i com a contrapartida, la reducció d’emissions de gasos d’efecte d’hivernacle.

Aquest projecte ha estat en fases de proves en diverses indústries espanyoles com SEAT, VW, Repsol, NISSAN, gràcies a diversos projectes amb finançament públic nacionals i Europeus (CDTI NEOTEC, H2020 SME Instrument, LIFE+, etc.) Prova dels seus resultats, Nacions Unides – Pacte Mundial li va atorgar el novembre passat el premi de la Go ODS, secció 7 (energia assequible i no contaminant). Per aquest motiu els hi ha permés assistir com speakers al cim COP24 exposant en l’Action Hub per a poder explicar com la seva tecnologia pot revolucionar la indústria, tant des del punt de vista de l’eficiència energètica, com des del punt de vista de l’alimentació de sensors usant precisament, aquesta calor residual.

El desembre del 2015, es va celebrar una conferència a París COP21. Des d’aquest cim, s’han anat elaborant diferents esborranys de com els països han de contribuir a la reducció de les emissions de GHG per a evitar el sobreescalfament global. Existeix un interessant informe denominat, Índex de Comportament davant el Canvi Climàtic, 2019 que ha estat elaborat per dues prestigioses institucions: la Xarxa d’Acció Climàtica i Germanwatch. Aquest informe, és la resposta a la freqüent pregunta, Quins països combaten més el canvi climàtic?

Això es representa amb un rànquing de 57 països, que estan puntuats amb una nota. Aquesta està basada en la puntuació mitjana obtinguda per quatre categories a valorar. Els tres primers llocs d’aquest rànquing han quedat buits, ja que no hi ha cap país que hagi obtingut una qualificació positiva en totes les seves categories. Aquesta llista s’avalua en quatre categories: emissions de gasos amb efecte d’hivernacle, Foment de les renovables, Ús de l’energia i polítiques d’acció climàtica.

La llista comença per Suècia, ocupant el quart lloc, seguit del Marroc (5) i Lituània (6), juntament amb Letònia (7), Gran Bretanya (8), Suïssa (9), l’Índia (11), Noruega (12), Finlàndia (13), Dinamarca (15), La Unió Europea (16), i Portugal (17), en el grup de països amb la qualificació general més alta. Espanya en el lloc (35).  Aquesta ha ascendit tres posicions des de 2017. D’aquest s’ha emfatitzat l’acte que està tenint el govern, ja que està ultimant un pla nacional integrat d’energia i clima, a la mateixa vegada, està tramitant una llei futura sobre el Canvi Climàtic. Encara que, els examinadors han elogiat aquests actes d’igual forma, han dit que fa falta més projectes per a la col·laboració ciutadana. L’informe ha destacat que cap d’aquests països està en camí de complir la limitació de l’augment de temperatura global a 2 °C.

Durant tres anys es van estabilitzar les emissions de CO2. En canvi, recentment han tornat a créixer (especialment, a Espanya). El pitjor de tot és que es compta amb pocs països que han començat a aplicar les estratègies pel límit de l’escalfament a 2 °C. Els retards analitzats en l’aplicació de les solucions baixes en carboni seran difícils de justificar. Jan Burck, un dels co-autors de l’estudi assenyala que no s’han reflectit en fets els desitjos polítics d’establir els marcs correctes i incentius per a l’aplicació nacional, a més, vol destacar que “Abans de l’Acord de París”, el món tenia un escalfament mitjà de 4-5 °C. En canvi actualment està en camí d’incrementar 3 ºC. més.

Classificant pel “Gran Recapte” del 2018

Un grup de 24 persones de l’EUSS, entre estudiants de 4t d’Enginyeria d’Organització Industrial i del Màster DEI, PAS i PDI; van estar donant un cop de mà fent de Voluntaris a la Classificació dels aliments recollits pel Banc d’Aliments en la seva acció anual del “Gran Recapte”.

Va ser durant la tarda del dilluns 3 de desembre, en un torn per a empreses i universitats, de 17 a 20 h. Els estudiants acompanyats de professors i PAS van fer #CampanaSolidaria donat que la proposta era “saltar-se” les classes per fer de voluntaris. Amb aquesta activitat els estudiants han viscut com és una zona de classificació i picking, i han vist com es desenvolupen les operacions en una acció d’aquestes característiques.

També cal destacar que 2 estudiants més, de “Mobilitat in” des de Mèxic, van estar fent tasques de voluntàries recollint aliments en un supermercat perquè el dilluns no podien donar un cop de mà.
El “Gran Recapte” ha centralitzat novament les seves operacions en un magatzem cedit a la Zona Franca. És una nau al carrer D, 52-54, i els voluntaris són sempre benvinguts. Si algú s’anima, podeu consultar la seva plana web.

Jornada METGEC “L’Enginyeria és un grau”

El passat divendres 23 de novembre es va fer la jornada “L’Enginyeria és un grau” a Enginyers BCN, i l’EUSS va estar present entre els convidats i assistents. Va ser un espai de trobada i visibilització de la unió dels 14 col·legis d’enginyers graduats i tècnics en plantejar el desconcert que ha suposat el Pla Bolonya i el pas als graus, en una plataforma anomenada Mesa d’Enginyeria Tècnica i de Graduats en Enginyeria de Catalunya (METGEC).

La jornada va comptar amb una ponència de José Javier Medina, president de l’Institut de Graduats en Enginyeria i Enginyers Tècnics d’Espanya (INGITE), per repassar passat, present i futur de la professió i els estudis de grau i màster d’enginyeria.

A continuació es va fer una taula rodona sobre l’impacte del Pla Bolonya en la professió, amb Mònica Vide, directora comercial de la consultoria de recursos humans Mur&Martí; l’expert en la implantació del Pla Bolonya, Gonzalo Meneses; Carme Edo Ros, de l’Agència per a la Qualitat del Sistema Universitari de Catalunya (AQU), i Pere Ejarque, responsable d’intermediació laboral de CECOT; moderats pel degà del Col·legi d’Enginyers Tècnics d’Obres Públiques de Catalunya i vicepresident de METGEC Xavier Font.

La cloenda va anar a càrrec del degà del Col·legi Enginyers BCN, i també president de la METGEC, Miquel Darnés, que va recolzar un dels seus punts d’argumentació en l’estudi sobre la manca de vocacions professionals tecnològiques d’en Joan Ramon Molero, responsable de Promoció i Comunicació, i professor de Marketing Industrial, present a la jornada; i com hi ha una manca de visibilitat dels professionals de l’enginyeria en general envers altres professions més fàcilment reconegudes per la societat com ara els metges. Més informació:

Un nou llibre del PDI de l’EUSS

El professor de l’EUSS, Dr. Antonio Pérez Navarro (UOC) ha editat un llibre, juntament amb els doctors, Jordi Conesa (UOC), Raül Montoliu (UJI) i Joaquín Torres-Sospedra (UJI) que té per títol, Geographical and Fingerprinting Data to Create Systems for Indoor Positioning and Indoor/Outdoor Navigation.

Actualment tothom està acostumat a fer servir un navegador per ubicar-se i navegar d’un lloc a l’altre. Són el que es coneix com a  sistemes de navegació per satèl·lit (coneguts com a GNSS, Global Navigation Satellite Systems), d’entre els quals els més coneguts són GPS, GLONASS o GALILEO. Ara bé aquests sistemes fallen quan entrem en un espai interior, ja que les seves ones no es poden propagar en aquest tipus d’espais.

Així, doncs, per posicionar-se i navegar en espais interiors cal crear nous sistemes. Les solucions que s’han proposat són múltiples i amb nivells de precisió molt diversos. El 2016 es va organitzar a Barcelona un simposi, Challenges of Fingerprinting in Indoor Positioning and Navigation, patrocinat per la Universitat Oberta de Catalunya (UOC), LaCaixa (amb el seu programa Internationalization at home) i investigadors de la Universitat Jaume I (UJI), focalitzat en un dels mecanismes de posicionament en interiors més populars actualment, el fingerprinting. El simposi va repassar l’estat actual d’aquesta tècnica, així com la situació general del posicionament en interiors i quins serien els següents passos i reptes.

El llibre recull les conclusions del simposi en un primer capítol, però va molt més enllà, i repassa tots els passos que cal seguir per fer un sistema de posicionament en interiors basat en fingerprinting. Inclou quines són les dificultats que pot trobar la investigadora o investigador i com superar-les. A més, dóna algunes pinzellades d’altres sistemes de posicionament en interiors per tal que hom pugui veure si li convé més un mecanisme diferent del fingerprinting.

El llibre està dirigit a investigadors novells o sèniors que es vulguin començar a introduir en el món del posicionament en interiors. És per tant, un punt de partida excel·lent que obre les portes a aquest món apassionant.

Trobada de la comunicació social salesiana  

El passat dimecres 17 d’octubre, en Joan Ramon Molero, Responsable de Promoció i Comunicació de l’EUSS, va participar en la trobada anual de delegats locals de comunicació social de les obres salesianes de la zona nord de la Inspectoria Salesiana, que va tenir lloc a la casa Salesiana Martí Codolar de la ciutat de Barcelona. Enllaç
Aquest any van comptar amb la presència de l’Inspector que va aprofitar per saludar-los.