L’alumni Mario Lanza revoluciona el camp de la nanoelectrònica i els semiconductors en inventar un microxip d’alta densitat d’integració realitzat amb materials bidimensionals

El científic i alumni de l’EUSS Mario Lanza, professor titular a la Universitat de Ciència i Tecnologia del Rei Abdullah (a Aràbia Saudita), acaba de revolucionar el camp de la nanoelectrònica i els semiconductors en inventar el primer microxip d’alta densitat d’integració realitzat amb materials bidimensionals (també anomenats 2D). El treball, titulat “Hybrid 2D/CMOS microxips for memristive applications”, serà publicat ben aviat a la revista Nature, i ja ha atret l’interès d’empreses capdavanteres en el camp dels semiconductors.

L’equip liderat pel professor Lanza ha integrat per primera vegada un material bidimensional aïllant, anomenat nitrur de bor hexagonal multicapa (d’uns 6 nanòmetres de gruix), sobre microxips que contenen transistors de silici de tecnologia CMOS – les sigles CMOS signifiquen complementary metal- oxide-semiconductor, un tipus de tecnologia que és present en tots els productes electrònics que utilitzem diàriament (telèfons, ordinadors, automòbils i electrodomèstics, entre molts altres). Segons explica el professor Lanza: “el nitrur de bor hexagonal fa les funcions de memristor, i el transistor fa les funcions de selector i limitador de corrent”. Després de comprovar que la integració es va realitzar amb èxit, els investigadors han interconnectat els dispositius (mitjançant litografia i evaporació de metall) per formar circuits matricials.

Aquest tipus de circuits, malgrat que encara són desconeguts per a la majoria de gent, són utilitzats en productes electrònics d’última generació tant per emmagatzemar informació (fabricació de memòries electròniques, com els USB) com per processar-la (fabricació de xarxes neuronals artificials per a sistemes d’intel·ligència artificial). Els dispositius híbrids 2D/CMOS fabricats per l’equip de l’alumni Lanza mostren un baix consum d’energia i una alta durabilitat, i a més la seva conductivitat es pot ajustar a diferents nivells de forma dinàmica aplicant impulsos elèctrics — una propietat anomenada spike-timing dependent plasticity —el qual es pot usar per fabricar xarxes neuronals artificials de molt baix consum energètic.

En el passat l’empresa IBM havia intentat integrar grafè en transistors per a aplicacions al camp de radiofreqüència, però la densitat d’integració era molt baixa i els dispositius no permetien emmagatzemar o processar informació. En canvi, els dispositius creats per l’equip del professor Lanza només mesuren 260 nanòmetres, i podrien realitzar-se molt més petits de manera molt senzilla si es disposen de microxips més avançats.

Aquest treball representa una fita al camp de la nanoelectrònica i els semiconductors no només per les altes prestacions dels dispositius i circuits fabricats, sinó també degut a l’alt nivell de maduresa tecnològica aconseguit — tots els processos utilitzats són compatibles amb la indústria dels semiconductors. És per això que tant ell com els membres del seu equip indiquen: “en el futur la majoria de microxips explotaran alguna de les moltes propietats exòtiques d’aquests materials”.

Enllaç a l’article: https://www.nature.com/articles/s41586-023-05973-1

Enllaç a la web del Professor Mario Lanza: https://lanza.kaust.edu.sa/

Torna a veure l’Open Circuit – Alumni Experiences del Mario Lanza:

Entrevista a Xavier Norberto, graduat en Enginyeria Mecànica

Xavier Norberto és graduat en Enginyeria Industrial Mecànica a l’Escola Universitària Salesiana de Sarrià (EUSS). També té un màster en Enginyeria Química i està cursant un Executive MBA. Actualment, és Director Project Management Office a l’empresa ACK ING Pro. La seva feina consisteix a desenvolupar i supervisar projectes d’enginyeria bàsica i de detall, així com el disseny i automatització de processos de sectors tan diversos com el químic, el farmacèutic, l’alimentari o d’enginyeria civil.

Amb l’experiència professional d’en Xavier arrenquem 2023 amb la primera entrevista de l’#OPENCIRCUIT Alumni Experience.

A què es dedica l’empresa ACK ING Pro?

A ACK ING Pro ens dediquem a l’enginyeria de procés de qualsevol client del sector farmacèutic, químic o alimentari que necessiti donar solucions als seus processos productius. Des de línies noves a processos nous de fabricació o d’un producte en concret. I d’això se’n deriven el disseny dels equips, les línies noves, els projectes legals, els projectes de baixa i mitja tensió, els projectes d’obra civil… tota l’enginyeria que formaria part del procés i que s’executaria amb uns claus en mà d’un industrial que, moltes vegades, el nostre client ens demana que siguem nosaltres, i que executem aquestes obres.

Després tenim l’empresa germana, ACK Logic, que és la que implementa l’automatització d’aquests processos que es dissenyen i desenvolupen a l’enginyeria de procés.

Les dues empreses formen un combo perfecte per portar projectes d’enginyeria i després donar la solució de control, que moltes vegades és la que més costa i és la que volen ara tots els clients que estan en el sector 4.0 de la indústria: automatitzar processos, agilitzar la producció i reduir costos.

Què és el que més t’agrada de la teva feina?

A mi m’agrada molt la part tècnica. Jo era enginyer de paper, de calcular, de dissenyar, de despatx… però la conjuntura del mercat ha portat al creixement de l’empresa i ara em dedico més a la part de gestió de l’oficina i dels recursos.

Com que ja tinc més experiència, em dedico més a fer consultoria i ajudar als companys, que són els que es dediquen a la part tècnica. A mi, per desgràcia, ja no tinc temps de fer-ho.

Per què t’has especialitzat en el sector químic?

Vaig començar a treballar en una enginyeria que es dedicava al sector químic i farmacèutic i vaig començar a fer projectes d’aquest àmbit. Com és un sector que he viscut des de sempre i, a més, m’agrada molt, m’hi he quedat. Els projectes són molt variats, no sempre fas el mateix. Des de fabricació d’APIS farmacèutics a la fabricació de tota classe de productes de neteja de la llar… hi ha infinits processos! És molt variat, és divertit i no fas sempre el mateix… per tant, no estàs mai a la teva zona de confort i això és el que et manté viu.

Creus que la formació continuada és clau?

La formació continuada s’ha de fer sempre. S’ha de fer sempre i més en el nostre món que contínuament està canviant. Sí que és veritat que és molt més important l’experiència laboral. La formació continuada s’ha de fer mentre treballes, donant-li un sentit. Sortir de la carrera i estudiar un MBA no té massa sentit. Ara, si has de treballar i et trobes amb dificultats amb una cosa concreta, aleshores sí que té sentit especialitzar-te.

L’enginyeria és una professió de futur?

Sense enginyeries no funciona el món. Igual que sense medicina, no funcionaria la humanitat. Per mi són dos pilars de la societat. Em sap greu per la resta de professions, però aquestes dues les considero molt importants. L’enginyeria és necessària.

Què et va cridar l’atenció d’aquest món?

El meu pare és enginyer. Suposo que com sempre l’he vist a casa treballant i fent plànols, dissenys o càlculs, sempre he tingut aquesta curiositat. Pensava: Com mola el que fa el meu pare! I el típic: t’agraden les mates, la física, construir, ets curiós… tot portava aquí, oi?

M’he dedicat a l’enginyeria perquè m’hi sento còmode i m’és fàcil. El més gratificant de l’enginyeria és que, quan tens experiència, pots donar solucions de tot allò que el teu client desconeix. És gratificant poder acompanyar-lo.

Què et va agradar de l’EUSS?

Em van cridar molt l’atenció les infraestructures. Et parlo d’ara fa temps, eh? Ara deuen ser més “top”. Tenien molts laboratoris d’assaig, tenien unes instal·lacions ben pensades i més modernes que altres universitats. I, després, la filosofia de classe petita també era interessant. Perquè al final vinc d’una escola en la qual també érem pocs. I, al final, l’atenció és més personalitzada és més xula. 

Quin records guardes de la teva etapa universitària?

Tinc un molt bon record, és potser una de les millors èpoques de la meva vida. Vaig conèixer gent molt interessant, de la qual, encara avui hi tinc amistat i relació. I el millor de tot és que després me’ls he trobat en el sector industrial i laboral.

Entrevista a Adrián Cruella, Grau en Enginyeria Electrònica Industrial i Automàtica

“El que més m’agrada de la meva feina és llevar-me i descobrir quins reptes tindrà per a mi el dia d’avui”, explica Adrián Cruella. Va estudiar el grau d’Enginyeria Electrònica Industrial i Automàtica a l’EUSS i actualment treballa en el món de la consultoria com a director de projectes a Digital Enterprise. El seu lloc consisteix a implementar solucions de transformació digital per a empreses productives, alguna cosa que li permet tenir una visió panoràmica de tots els sectors de la indústria.

“Vaig estudiar el meu hobby” assegura, “l’electrònica em va cridar l’atenció des d’adolescent, vaig tenir l’oportunitat de fer un pas endavant i crec que vaig prendre l’adreça encertada”. Un nou capítol de la nostra sèrie d’entrevistes #OPENCIRCUIT Alumni Experiences per a conèixer l’experiència professional dels nostres enginyers i enginyeres.

A què et dediques actualment?

Actualment, soc director de projectes per la transformació digital en indústries productives. Millorem tot el tema de la producció, planificació o aprovisionament.

Com vas arribar a Digital Enterprise?

Vaig començar fent pràctiques al món dels Projectes, d’aquí vaig enfocar-me una miqueta més al tema de la consultoria en la millora de processos i també de la producció. Fins que em van contractar a Bilbao com a director de projectes a Digital Enterprise.

Què és el que més t’agrada de la teva feina?

Què és el que més m’agrada de la meva feina? Conèixer a molts clients diferents, veure les dificultats que té cada sector, perquè cada un d’ells és especial. El farmacèutic, el metal·lúrgic, el del plàstic, cadascun té uns problemes diferents, ja sigui de subministrament, de components, etc. I el que més m’agrada és això: llevar-me i descobrir quins reptes tindrà per a mi el dia d’avui.

És el que t’imaginaves quan vas triar carrera?

La veritat és que no. Quan jo vaig decidir estudiar una Enginyeria en Electrònica Industrial i Automàtica va ser perquè vaig fer un curs de microrobòtica amb 16 o 17 anys. Vaig fer un robot seguidor de línia amb 7 sensors i programació tipus C. I em va apassionar. Però la realitat és que quan entres en aquest món t’adones que és ampli no, el següent.

Sí que vaig trobar el meu lloc al món de la indústria, però vaig veure aquells 7 sensors n’eren 7.000 en una fàbrica! Més tot el que t’ensenyen a l’EUSS, a nivell de coneixements, d’automatització i de producció… era molt més!

Conserves la mateixa curiositat per aprendre?

Jo gaudeixo amb el que faig, és una cosa que sempre comento en el meu entorn i la gent que em coneix ho sap: vaig estudiar el meu hobby, realment a mi l’electrònica és una cosa que em fascina des d’adolescent. Em va cridar l’atenció, vaig tenir l’oportunitat de fer un pas endavant i crec que vaig prendre la direcció encertada.

Creus que l’EUSS et va preparar per al món laboral?

A mi l’EUSS em va preparar per ser un bon enginyer amb bons coneixements. Però ja no només els coneixements, sinó amb tot el tema de projectes. Es fan molts projectes a l’EUSS, es treballa molt en equip i això es nota. Realment quan surts a la indústria surts preparat.

De fet, com a curiositat, la primera setmana que vaig enviar currículum ja vaig tenir dues entrevistes. Vaig poder escollir on fer les pràctiques… sí, jo crec que l’EUSS et prepara bé pel món laboral i té una molt bona borsa de treball.

Quin record et desperta la universitat?

Realment records bons. I també d’altres no tan bons, com l’estrès o els nervis d’abans d’un examen, d’una exposició o de veure el resultat d’una nota a l’EUSSternet… i altres records molt bons, com estar amb els companys debatent un problema fins que se soluciona i et feliciten. Bons records, la veritat. Això és el que em ve quan passejo per l’EUSS.

Quin contacte hi mantens com alumni?

Segueixo tot el tema de les comunicacions online, tant per Linkedin com per Instagram. M’ho miro amb nostàlgia, perquè guardo molt bon record dels companys que vaig tenir a l’EUSS. A part d’estudiar una carrera, el que m’emporto d’aquesta etapa també són amics de per vida.

Alguna anècdota que recordis?

En unes pràctiques al laboratori d’electrotècnia, recordo que estàvem superconcentrats fent proves i el típic… et despistes, fas allò que el professor t’ha dit que no fessis i… vam cremar un transformador.

Què els diries als estudiants que comencen ara?

Realment els hi diria que gaudeixin del moment que estan vivint. Encara que siguin assignatures que no els cridi l’atenció al principi, o que els sembli que són massa complicades, que gaudeixin del moment. Perquè tot això és la base del qual vindrà després. I amb els anys, quan miris enrere, veuràs una època bonica.

Entrevista a Jan Roca, grau en Enginyeria en Organització Industrial

Ja fa 4 anys que en Jan Roca va acabar el grau d’Enginyeria en Organització Industrial que va estudiar a l’Escola Universitària Salesiana de Sarrià (EUSS) i diu, que quan passa per davant, sempre li venen bons records. Actualment, en Jan és consultor en Innovació i Organització Industrial a Novatec Advisors, empresa que es dedica a l’assessorament tècnic i de gestió a empreses, inversors i entitats financeres. També dedica temps a l’emprenedoria, a través d’un projecte propi de marketing digital amb Reference Area. En Jan Roca és el nostre nou candidat a la sèrie d’entrevistes #OPENCIRCUIT Alumni Experiences.

Com va començar la teva carrera professional?

Quan cursava quart de carrera, estava buscant pràctiques i sobre la taula tenia dues opcions: Una era treballar amb un professor de la universitat a Novatec Advisors; i, l’altra, era treballar en una multinacional, que era Foment de Construccions i Contractes. Una era el camí de l’emprenedoria, entrar i veure des de dins de moltes empreses, com treballen, metodologia… un repte. L’altra era un lloc de treball més segur en una multinacional. Vaig triar Novatec i estic molt orgullós de la decisió que vaig prendre, perquè tenia molt clar que volia emprendre.

En què consisteix ara la teva feina?

A  Novatec Advisors fem projectes de consultoria molt diversos. Primer, des d’un nivell molt estratègic: Hem col·laborat amb l’elaboració de plans estratègics per a empreses catalanes. També hem col·laborat des d’un nivell més d’operacions, amb estudis de mètodes i temps o, per exemple, amb projectes de transformació digital de pimes industrials, que consistia a implementar tecnologies, recomanar tecnologies d’indústria 4.0 en un inici i després, col·laborar en la implementació d’aquestes tecnologies. Després, també faig consultoria a nivell de màrqueting i, específicament, a nivell de màrqueting digital, amb Reference Area.

Com valores la preparación de l’EUSS per incorporar-te al món laboral?

Et prepara, et dona recursos i també et dona seguretat. Per exemple, en el meu cas, a nivell teòric, a Novatec sí que aplico els coneixements que he après a l’EUSS. Però, d’altra banda, també he tingut la part del màrqueting digital, que no és el que jo havia estudiat. Així i tot, em va donar molts recursos. Si necessitava qualsevol cosa sabia com buscar-la, com estructurar la informació… Sabia quin era el resultat que s’esperava del problema que intentava resoldre. Vaig fer alguna assignatura de Màrqueting industrial, que no és el mateix que Màrqueting Digital, però aquest nivell em va donar tots els recursos i tota la capacitat d’aprenentatge per a poder oferir treball de qualitat en aquest àmbit també.

Com neix el projecte Reference Area?

Reference Area comença en acabar la universitat, juntament amb dos socis més, i el que volíem era ajudar a restaurants a nivell de màrqueting digital: portar-los les xarxes, gravar-los vídeos, fotos de plats… Què va passar? Que just quan començàvem, va arribar la pandèmia. I ens vam haver de reinventar. Vam pensar: Què pot funcionar ara? Tot estava parat, però vam veure que hi havia una oportunitat molt gran amb els cursos en línia i el que nosaltres anomenem infoproductes.

Què és el que més t’agrada de la teva feina?

El que més m’agrada de la meva feina és que no hi ha un dia que sigui igual a l’anterior. Cada dia tens reptes, cada dia tens projectes nous i et trobes noves dificultats, ja no a nivell de projecte, sinó també a nivell d’equip o de gestió. Els problemes surten fàcilment, quan et poses a treballar arriben per tots costats, però l’important és saber sobreposar-se. Aquesta és una de les coses que més m’agrada: No t’avorreixes mai. Mai he tingut la sensació d’estar en un lloc estàtic i avorrit. És una cosa que està en constant evolució.

Quines dificultats t’has trobat com a emprenedor?

Les dificultats més grans que m’he trobat han estat sobre com adaptar-me a cada moment. Quan sortim de la universitat, la inversió que vam tenir us la podeu imaginar. No són grans inversions i és difícil crear avantatges competitius. I quan no tens avantatges competitius el que has de fer ha de ser molt àgil, anar testant idees i si aquestes surten tirar-les cap endavant i escalar-les i, quan no, salvar tot el que puguis.

Per què vas triar estudiar el grau d’Enginyeria en Organització Industrial?

Sempre m’havien agradat molt les assignatures de tecnologia i física. M’encantaven. I, a part, jo crec que els meus referents, que eren un professor que vaig tenir a l’ESO i el meu oncle, eren els dos enginyers. Parlava molt amb ells, anava una mica més enllà del que fèiem en classe i jo crec que això ja va despertar la meva curiositat. Després, venia de fer un Batxillerat tecnològic i aquí també em vaig adonar que m’agradava molt la tecnologia, però també m’agradaven els negocis. I al final, la carrera que vaig trobar que era exactament el que estava buscant era Enginyeria en Organització Industrial, en la qual hi ha una part molt important de tecnologia, ciència i enginyeria.

Recordo la lluita amb els meus pares perquè volia anar a Barcelona tant sí com no. Al final ho vaig aconseguir i vaig acabar estudiant en l’EUSS. No me’n penedeixo, tot el contrari, estic molt orgullós i cada vegada que va passar per davant em desperta bons records.

Què creus que és el millor d’haver estudiat en l’EUSS?
Un punt fort de l’EUSS és aquest tracte personalitzat que té amb els seus alumnes. Sense anar més lluny, jo compaginava els estudis amb l’esport professional i, quan tenia campionats, òbviament, no podia estudiar. Si alguna vegada havia tingut algun problema amb algun tema en concret, recordo anar directament al despatx del professor. I una altra cosa clau que que jo crec no es fa en cap altre lloc i crec que ajuda molt a aprendre, és tenir feedback sobre l’examen. T’ensenyaven les notes de l’examen fil per randa perquè veiessis en què havies fallat.
Com resumiries el teu pas per la universitat?
Per a mi, l’EUSS va ser molt d’esforç. No és fàcil, cap enginyeria ho és. Fa uns dies vaig estar al Bar Artós, just al davant, que és on anàvem sempre amb els meus amics, amb els meus companys. I em van conèixer. Cada dia anàvem allà a prendre’ns un cafè.
Jo el que m’emporto de l’EUSS són bons professors, bons records i bons amics. Els mals moments, els més durs, tendeixes a oblidar-los.

Entrevista a Patricia Zapata, graduada en Enginyeria en Organització Industrial

La Patricia Zapata és Digital Business Analyst a VMLY&R, una agència creativa de consultoria digital. Una feina que avui s’allunya una mica del grau en Enginyeria en Organització Industrial que va estudiar a l’Escola Universitària Salesiana de Sarrià (EUSS), tot i que encara hi troba nexes en comú. “A un enginyer se li planteja un problema per al qual ha de buscar una solució. I això també és una mica el que faig ara”, assegura. Encara que actualment gaudeix del què fa, espera que en un futur l’enginyeria torni a tenir major presència en la seva vida.

La Patricia ens explica la seva experiència laboral en una nova entrevista de la sèrie #OPENCIRCUIT Alumni Experience.

Per què vas triar estudiar Enginyeria en Organització Industrial?

L’enginyeria sempre m’havia cridat l’atenció. Vaig estudiar el batxillerat tecnològic i era una de les opcions que tenia. Però no em veia en una enginyeria que fos purament tècnica. Aleshores vaig trobar el grau en Enginyeria d’Organització Industrial, en el qual es barrejaven altres conceptes que no eren purament tècnics. I em va cridar l’atenció.

Tenia poques expectatives de la carrera, va haver-hi una mica de “a veure què em trobo”. Però sí que es va complir això d’equilibrar la part més científica, més tècnica, amb petites assignatures que tenien un contingut més humanístic o comptaven amb una perspectiva més empresarial.

Quins records tens del teu pas per l’EUSS?

Tinc un molt bon record. Continuo passant per aquí i de tant en tant entro a saludar a la gent que segueix a l’escola. També tinc un parell d’anècdotes que recordo i que són gracioses. La primera, el moment en el qual m’oblido de fer la matrícula a segon de carrera i em diuen que ja no queden places per al torn de matins. Em va caure el món a sobre en aquest moment! Però anar a la universitat a la tarda va acabar sent un dels meus millors anys, perquè hi havia un ambient molt “guai” i vaig conèixer a gent que d’una altra manera no hagués conegut. I la segona, suposo que la graduació. Va ser un moment molt emocionant que va servir per a tancar la meva etapa en l’EUSS.

Com valores l’experiència de viure un programa de Mobilitat?

Vaig tenir la sort de poder anar-me’n a Sant Diego i va ser una experiència brutal. Realment, va ser un altre dels moments més destacats de la meva carrera. Em va encantar tot. I poder veure el que era la universitat americana, que a vegades fa que et sentis com en una pel·lícula, també em va agradar.

Com et va afectar la pandèmia estan estudiant a l’estranger?

Va tancar la Universitat i vaig haver de prendre una decisió: Podia quedar-me allí [els EUA] però amb tot tancat, o tornar. Però no vaig tornar precisament a Barcelona… me’n vaig anar a Mèxic! Estava més a prop i tenia un viatge programat. Com en principi havien de ser dues setmanes, vaig pensar que si podia tornar a la Universitat, estaria més a prop que si tornava directament a casa. Vaig ser allà un mes, però després ja vaig tornar a Barcelona.

Què et va portar a la consultoria de negoci?

Vaig trobar unes pràctiques en una consultora de negoci i, la veritat, em va agradar sobretot el fet de poder canviar de projecte i conèixer com funcionen altres empreses. A partir d’aquí, vaig seguir per la via de la consultoria i vaig acabar en l’empresa on estic ara.

A què et dediques actualment?

Actualment, treballo a VMLY&R, que és una agència creativa digital. L’empresa en si fa moltíssimes coses relacionades amb el món del màrqueting i de marca. La meva part de la feina és centrar-se molt en el que és l’experiència de l’usuari amb productes digitals, com poden ser aplicacions mòbils o web. Concretament, fem anàlisi de tota l’experiència de l’usuari durant la seva interacció amb aquests productes.

Al final, els enginyers el que fan és solucionar problemes. I, d’alguna manera, el que jo faig en el meu dia a dia és buscar la manera de solucionar els problemes que se’m plantegen. Per tant, alguna cosa en comú podríem trobar amb el que he estudiat.

Creus que en un futur tornaràs a l’enginyeria?

Jo crec que sí, a mi m’agradaria. No sé si com a professora d’enginyeria o treballant per alguna empresa. M’agradaria tirar cap a l’anàlisi de dades i crec que, d’alguna manera, s’acabaran entrellaçant aquests camins. Al final sóc enginyera i m’agradaria que en un futur l’enginyeria tingués més presència en la meva vida.