Entrevista amb David Fernández, enginyer electrònic industrial al Grup Volkswagen

“Tenint en compte la indústria 4.0 i el futur d’alta automatització, l’enginyeria electrònica industrial és una aposta segura”

Dins la secció #OPENCIRCUIT Alumni Experiences, parlem amb David Fernández. Va estudiar el grau d’Enginyeria electrònica industrial a l’EUSS, i actualment treballa al Grup Volkswagen, on desenvolupa projectes d’I+D relacionats amb simulació per ordinador, visió artificial, realitat virtual, big data i desenvolupament d’instal·lacions molt específiques.

La importància de la formació contínua

El David dóna molta importància a la necessitat de formar-se com a professional de forma continuada. “Com que avui en dia la tecnologia avança molt ràpid, crec que és necessari un procés d’aprenentatge continu, sobretot en l’àrea de l’I+D. Si no estàs a el dia, no pots seguir millorant”.

Com va arribar a l’EUSS

El David Fernández va estudiar un grau superior de Regulació i control de sistemes automàtics als Salesians de Sarrià, “i vaig tenir la sort de fer les pràctiques a l’EUSS. Em vaig quedar amb ganes de saber més, així que quan vaig finalitzar els estudis la decisió va ser fàcil”.

Record més destacat del seu pas per l’EUSS

Entre els millors records com a estudiant de l’EUSS, destaca “l’instant en què saps que tants anys d’esforç i treball han donat els seus fruits. Sempre recordes l’últim semestre, les assignatures que et quedaven per acabar, quan vas saber que havies aprovat… I, sobretot, aquest moment en què pots dir: ‘ja sóc enginyer’”.

La millor virtut de l’EUSS

El David té clar quin és el principal valor de l’EUSS: “el fàcil accés als professors. Sempre que tens algun dubte pots acudir al seu despatx”.

Recomanacions pels qui volen estudiar una enginyeria

Fruit de la seva experiència com a estudiant i professional, ofereix tres recomanacions pels qui pensen a estudiar una enginyeria: “que els agradi treballar en aquest àmbit; que tinguin ganes d’aprendre i millorar, no només com a professionals, sinó també com a persones; i la més important és que no es preocupin si no surt tot sempre a la primera, que analitzin els errors que han comès i pensin com podrien millorar”.

L’enginyeria electrònica industrial com a opció professional de futur

El David Fernández destaca les opcions professionals que s’obren a partir dels estudis en enginyeria electrònica industrial. “Tenint en compte la indústria 4.0 i el futur que ens espera, tot d’alta automatització, ja sigui a nivell de sistemes o instal·lacions, l’enginyeria electrònica industrial és una aposta segura. No t’equivocaràs, no et faltarà feina”.

Considera que el mercat laboral està canviant, i “s’ha polaritzat”. “El perfil que s’està buscant de professional és molt diferent. D’una banda, hi ha els perfils molt bàsics, de gent que té l’ESO o algun estudi mig, i d’altra banda s’està buscant el professional amb molts estudis i gran experiència, capaç d’implantar el que seran els sistemes del futur”. Tenint en compte aquesta realitat. “crec que hi ha un sector de població que ha de triar si va cap a un costat o cap a l’altre, perquè quedar-se al mig és molt perillós”.

Entrevista amb el Mario Lanza, investigador en nanoelectrònica i professor a la Universitat de Soochow (Xina)

“L’EUSS té una cosa que no tenen altres universitats a Espanya: la vessant humana”.

Obrim una nova secció, l’#OPENCIRCUIT Alumni Experiences, en què coneixerem el recorregut professional d’exalumnes de l’EUSS. La inaugurem amb el Mario Lanza, graduat l’any 2004 en Enginyeria electrònica, qui lidera un grup de recerca en el camp de la nanoelectrònica i els materials bidimensionals a la prestigiosa Universitat de Soochow, a la Xina.

El Mario va viure de molt a prop l’esclat de la pandèmia de Covid-19 al país asiàtic. Va poder tornar a Espanya abans del confinament, i hem parlat amb ell via Skype de les seves investigacions actuals, de la vida a la Xina i dels seus records com a alumne de l’EUSS.

Sobre el treball a la Xina

Respecte al creixement econòmic i l’aposta per la recerca, el Mario Lanza explica que “ara mateix, la Xina està en una etapa de desenvolupament molt agressiu. Hi ha moltes oportunitats per a la gent que treballa en el meu camp. Tinc accés a totes les màquines de recerca nanoelectrònica gratis, no haig de pagar res dels meus projectes. A més, l’estat ens dóna molts diners per fer recerca”.

Referint-se al caràcter de la població xinesa, afegeix: “A la Xina tot és positiu. La gent té una energia per sortir del país, per obrir empreses, per aplicar posicions…. Hi ha unes ganes brutals de fer coses”.

Records dels estudis a l’EUSS

El Mario té un molt bon record dels estudis a l’EUSS. “Tota l’educació que vaig rebre primer als Salesians de Sarrià, i després a l’Escola Universitària Salesiana, va ser una base molt sòlida per tot el que ha vingut després. Els exàmens que vaig fer a l’EUSS eren els més difícils que he fet en la meva vida”.

Però no només destaca l’alt nivell dels estudis: “L’EUSS té una cosa que no tenen altres universitats a Espanya: la vessant humana. La forma d’interaccionar amb la gent a mi m’ha obert moltes portes, perquè a la ciència no tot és publicar articles. Les posicions en comitès científics, de revistes, les invitacions…. Això és un treball de networking i de social skills molt gran, has de saber parlar amb la gent. Si ets un científic una miqueta arrogant, mai et convidaran enlloc”.

L’arribada a la universitat de Soochow

Un dels seus èxits com a docent i científic és haver contribuït al creixement del centre on treballa. “La universitat on jo vaig anar, a Soochow, no era bona quan jo vaig arribar-hi, el 2013. A tots els rànquings d’universitats apareixia entre la 400 i la 500 del món; ara mateix, però, en alguns rànquings ens trobem entre les 30 primeres. Hem sabut progressar”.

Sobre la publicació d’articles científics

“S’ha de ser una miqueta incrèdul en la ciència. Es publiquen molts treballs que no són gaire fiables”, afirma. El motiu és que hi ha científics que “fan un experiment un cop, i el publiquen com que sempre sortirà així; però a la nanociència les variabilitats són molt grans, i a vegades repeteixes un experiment i no surt. M’interessa repetir-ho tot i, de fet, aquesta és la característica principal dels meus articles, que tenen moltes dades”.

Què estudia el grup de recerca del Mario Lanza?

“El nostre grup és pioner a ajuntar dos camps diferents. Hi ha un camp molt interessant des de fa uns 15 anys, el dels materials bidimensionals, com el grafè. Dintre de tots els materials existents, jo m’he especialitzat en els dielèctrics, els aïllants de l’electricitat. Amb aquests materials, investigo les seves propietats per fer memòries electròniques”, explica.

I quines aplicacions pràctiques se li poden trobar a aquesta mena d’investigacions?

“A la Xina, com que el govern hi aboca molts diners, vol aplicacions per al benefici de la societat, de manera que el que estem fent ara és intentar aconseguir les memòries que fèiem amb materials i estructures tradicionals, tridimensionals, amb materials bidimensionals. Vam ser el primer grup que va aconseguir memòries bidimensionals robustes. Recentment, a aquest tipus de memòria nova, anomenada memristor, se li ha descobert una nova aplicació en el camp de la intel·ligència artificial, que és la capacitat de fer xarxes neuronals artificials. Això significa que, si ja teníem el suport de la indústria a través dels materials bidimensionals, ara hi hem d’afegir el de la indústria de la intel·ligència artificial. A més, a la Xina, això és una obsessió. Amb la qual cosa, això ha propulsat que rebem més diners i, sobretot, que les revistes ens vulguin publicar”.

Les revistes científiques són el mitjà principal per difondre els resultats de les investigacions i els avenços que suposen, però “tenen una línia editorial. Llavors, si tu no hi entres, pots ser el millor del món en el teu camp, però no et publicaran res”.

La nanociència en el camp de la salut

El Mario Lanza no té cap dubte del potencial de la nanociència com a eina per combatre pandèmies com la que estem patint. “Nosaltres fem processament de dades. I quan tens moltes dades, pots predir epidèmies, patrons…. És un camp de la ciència que pot ajudar sí o sí”.

La marxa a la Xina i la ciència a casa nostra

El balanç de l’aventura xinesa és immillorable: “La Xina és la terra de les oportunitats. M’alegro molt d’haver fet aquest pas d’anar-me’n allà”. El Mario, però, considera que a casa nostra també existeix un gran potencial per al desenvolupament científic. “Si hi ha diners i hi ha un bon lideratge, els investigadors espanyols es poden posar molt a dalt en els rànquings”, assegura. “De fet, en el camp dels materials bidimensionals, Espanya està molt ben posicionada”, conclou.

Dimecres de la Ciència: Taula e-intel·ligent i Càlcul d’efecte hivernacle

El dimecres 26 de febrer es va celebrar el segon “Dimecres de la Ciència” del curs 2019-2020, en aquesta ocasió dedicada a l’Àrea d’Organització.

Els assistents van poder escoltar dues xerrades. D’una banda la Cristina Oliva, alumni de l’EUSS i actualment treballant a l’empresa PROTON, va explicar el desenvolupament i posada en el mercat d’una taula intel·ligent per la recàrrega sense fils de dispositius mòbils (Ebörd) a partir de la llum solar. La taula funciona gràcies a la incorporació integrada d’unes proteïnes fotosensibles, i permet una recàrrega efectiva fins i tot amb temps ennuvolat.

D’altra banda, el Dr. Keivan Amirbagheri, professor i investigador de l’EUSS va fer una presentació sobre l’últim dels seus articles publicats, sobre la utilització de diversos operadors OWA, que utilitzen lògica borrosa (fuzzy logic), per al càlcul de les emissions promig d’efecte hivernacle, i la presa de decisions basades en aquests operadors.

Dimecres de la Ciència: Taula e-intel·ligent i Càlcul d’efecte hivernacle

El dimecres 26 de febrer es va celebrar el segon “Dimecres de la Ciència” del curs 2019-2020, en aquesta ocasió dedicada a l’Àrea d’Organització.

Els assistents van poder escoltar dues xerrades. D’una banda, la Cristina Oliva, alumni de l’EUSS i actualment treballant a l’empresa PROTON, va explicar el desenvolupament i posada en el mercat d’una taula intel·ligent per la recàrrega sense fils de dispositius mòbils (Ebörd) a partir de la llum solar. La taula funciona gràcies a la incorporació integrada d’unes proteïnes fotosensibles, i permet una recàrrega efectiva fins i tot amb temps ennuvolat.

D’altra banda, el Dr. Keivan Amirbagheri, professor i investigador de l’EUSS, va fer una presentació sobre l’últim dels seus articles publicats sobre la utilització de diversos operadors OWA, que fan servir la lògica borrosa (fuzzy logic) per al càlcul de les emissions mitjanes d’efecte hivernacle i la presa de decisions basades en aquests operadors.

Visita a la plataforma central de Condis Supermercats

El passat dimecres 29 de gener, alumnes del Màster en Direcció d’Empreses Industrials (MDEI) van poder visitar la plataforma central de Condis Supermercats a Montcada i Reixac.

Un complex de 32.000 m² , una innovadora instal·lació d’automatització amb sistemes OPM (Order Picking Maschinery) i DPS (Dynamic Picking System) per la preparació de comandes. La instal·lació automatitzada amb 4.450 m² opera el 70% de producte envasat sec, donant servei a més de 500 botigues a Catalunya, pròpies i franquiciades, de més de 3.000 referències de secs.

Va guiar la visita l’Alumni de l’EUSS i del Màster en Direcció d’Empreses Industrial Albert Martínez, qui ocupa el càrrec de Responsable de Millora Contínua de Plataformes, i va poder ensenyar com s’han aplicat metodologies de les impartides al MDEI (Lean manufacturing, Kaizen, etc.) en un projecte de millora continua que ha permès incrementar la capacitat de preparació de la seva plataforma en més de 20.000 caixes al dia de manera totalment automàtica, flexibilitzant l’operativa, ja que permet la preparació, des de la mateixa superfície, d’un total de 91.200 picks al dia, tant des de roll-containers com de palets.