Publicació a Physical Review B

Amb l’objectiu de millorar les prestacions en corrent crític dels superconductors de YBCO, en anys recents s’han desenvolupat diferents estratègies per tal d’introduir centres d’ancoratge que limitin els moviments dels vòrtexs.

Un dels mètodes més exitosos ha sigut l’addició de nanopartícules (NPs) de fases secundàries no superconductores. Una qüestió important que s’està discutint és l’efecte dels nanocenters afegits en l’anisotropia angular de les propietats superconductores.

Dependència del factor d’anisotropia efectiva (geff) I anisotropia intrínseca, determinada a partir de mesures resistives sota alt camp (gHc2,HF), mesures de resistivitat (gHc2,res) I microones (gMW), en funció del nanostrain (%) per totes les capes primes I nanocompostos de YBCO estudiats.

En un article recentment publicat a Physical Review B, la Dra. Elena Bartolomé professora de l’EUSS ha reportat l’anisotropia intrínseca i l’efectiva de capes primes i nanocompostos de YBCO, estudiada mitjançant diferents mètodes. Els resultats demostren que l’anisotropia intrínseca obtinguda a través de mesures de resistivitat (gHc2,res) és similar a la determinada en experiments fins a camps intensos de 50T (gHc2,HF) de manera que aquest primer mètode representa una alternativa atractiva per investigar l’anisotropia de nombroses que no necessita una gran instal·lació. A més, l’anisotropia obtinguda a través de mesures inductives de microones (gMW) també coincideix amb la determinada en els experiments de corrent de llarg abast. En tots tres casos, l’anisotropia intrínseca va ser independent de la concentració de nanopartícules. En canvi, l’anisotropia efectiva (geff) disminueix en correlació amb el percentatge de nanostrain induït en el YBCO par l’addició de nanopartícules.

Aquest treball ha estat fruit d’una col·laboració entre l’EUSS i investigadors de l’Institut de Ciència de Materials de Barcelona(ICMAB-CSIC), la Università di Roma i el Laboratori Nacional de “Los Álamos” als EUA.

Publicació a Dalton Transactions: Imants moleculars basats en Neodimi

Els imants moleculars s’estan investigant intensament en l’actualitat a causa dels interessants fenòmens físics que presenten (com ara la relaxació lenta de la magnetització, histèresi magnètica i túnel quàntic) així com la seva potencial aplicació per emmagatzematge de dades d’alta densitat. La majoria dels imants moleculars sintetitzats fins ara estan basats en dos ions pesats, el Dy i el Tb, especialment adequats. Tanmateix els ions lleugers, com ara el Nd i el Sm estan rebent una atenció creixent, ja que són substancialment més abundants, més barats i, per tant, més interessants per al desenvolupament sostenible d’aplicacions (per exemple, s’utilitzen en la producció de la majoria d’imants permanents comercials).

Esquerra: Estructura i esquema de nivells d’energia per un dels nous imants moleculars basats en Nd i lligants furoat sintetitzats. Dreta: Relaxació lenta del mateix complex, i temps de relaxació en funció d’1/T per als dos nous imants.

La Dra. Elena Bartolomé acaba de publicar un article a Dalton Transactions sobre la síntesi i caracterització magnètica de dos nous imants moleculars basats en neodimi i lligands de furoat, {[Nd(α-fur)3(H2O)2] i {[Nd0.065La0.935(α-fur)3 (H2O) 2]}n. Els dos complexos representen exemples rars amb energies d’activació relativament altes (U/kB=121 K i 61 K a 1.2kOe, respectivament) entre l’escassa família d’imants basats en Nd reportats fins ara. Aquest treball ha estat fruit d’una col·laboració entre l’EUSS i investigadors de l’Instituto de Ciencia de Materiales de Aragón (ICMA-CSIC) l’Instituto “Petru Poni” de Romania, l’Acadèmia de ciències de Moldàvia i l’Ames Lab als EUA.

Workshop al CRM

Els dies 15 al 26 de juliol va tenir lloc el Curs sobre “Avanços en la Teoria Antropològica del Didàctic (TAD) i conseqüències en el currílul i l’educació del professorat” al Centre de Recerca Matemàtic (CRM) de la UAB, coordinat per al professor de l’EUSS Dr. Ignasi Florensa.

Aquest curs comprenia 4 blocs de cursos avançats. En el Curs avançat 4: Research in Didactics at University Level, van participar els professors Ignasi Florensa, el qual va guiar un Workshop sobre formació en REIs per professors, i l’Elena Bartolomé, que va fer dues presentacions sobre el disseny i implantació de REIs en les assignatures de “Resistència de Materials” i “Teoria de Màquines i Mecanismes” en els darrers anys a l’EUSS. La trobada va ser molt enriquidora i va servir per conèixer altres investigadors en l’àrea de la TAD.

Mario Lanza, Alumni EUSS i investigador en nanoelectrònica a la Xina, als mitjans de comunicació, i Píndoles de Recerca per als estudiants

El Dr. Mario Lanza, alumni EUSS, va finalitzar els seus estudis d’ETI Electrònica l’any 2004. És expert en nanotecnologia i guanyador del prestigiós premi Young 1000 Talent. Actualment, comença un nou projecte al Guangdong Technion-Israel Institute of Technology, després de ser professor associat a la Universitat de Soochow (Xina). Dirigeix ​​el seu propi grup de recerca en el camp de la nanotecnologia amb finançament públic. En concret, la seva investigació actual se centra en la fabricació de memòries electròniques capaces d’emmagatzemar grans quantitats d’informació. Anteriorment, ha desenvolupat la seva activitat professional centrada en aquest àmbit al voltant del món.

Durant el mes de febrer va estar de visita per Barcelona, ja que va estar impartint una gira de conferències en diferents universitats europees, així com d’entrevistes en diversos mitjans de comunicació. Podeu escoltar les entrevistes que va oferir a RNE i Ràdio Sant Boi.

També va ser el protagonista de La Contra de La Vanguardia del dia 1 de març de 2018.

Relacionat amb el món de la investigació, la setmana del 12 de març es va iniciar el cicle de xerrades “Píndoles de Recerca”, una iniciativa de l’Àrea de Recerca de l’EUSS per a donar a conèixer als estudiants la investigació que fan els seus professors, en el context de les assignatures que estudien.

Enguany hi ha programades 11 “Píndoles” sobre temes molt actuals en l’àmbit dels materials aplicats (“Materials Superconductors per cables de 2a generació”, “Imants moleculars”, “Composites”), la gestió de l’energia Smart Grids, nous dispositius electrònics (“Fabricació per electrospray de dispositius electrònics”), la química aplicada (“Síntesis eficient de molècules”, “Monitoratge de processos químics per ultrasons”, “Control de qualitat en la indústria farmacèutica”, “Optoacústica”) o les simulacions “Simulació per agents”.

Rehabilitació dels ictus i investigació sobre supercomputació

Tres estudiants de l’EUSS, juntament amb dos de la Universitat de Barcelona, han desenvolupat els seus treballs finals de grau (TFG) de forma conjunta per estudiar i projectar un guant que permeti la rehabilitació de malalts que hagin patit un ictus.

El sistema consisteix en un guant en forma de soft-exoesquelet que actua com a assistent dels pacients que han patit un ictus. A través d’un microcontrolador connectat a una app, el metge va indicant els exercicis que cal realitzar sense la necessitat de la supervisió constant d’un terapeuta.

En l’àmbit mediàtic ha tingut força ressò durant l’estiu, i el resultat ha estat gairebé una trentena d’aparicions en diferents mitjans, els que han volgut donar a conèixer a la societat la tasca d’aquests estudiants.

El tutor de tots els treballs ha estat el Dr. Llorenç Servera, i els estudiants de l’EUSS i els seus treballs de final de grau han estat:

  • Delgado Ríos, Carolina; “Estudio económico de un sistema de rehabilitación domiciliaria para enfermos de ictus”.
  • Fuster Monjo, Antoni; “Monitoring and control of a soft-robotic system (MCSS)”.
  • Gabandé Zapater, Pilar: “Nou sistema de rehabilitació domiciliària per la millora de pacients d’ictus”.

D’altra banda, també en el context de la recerca, l’Andreu Moreno, director i professor de l’EUSS, ha publicat recentment un article en l’àmbit de la supercomputació, en col·laboració amb altres investigadors de la UAB.

En aquest treball es presenta un nou algorisme anomenat “Heterogeneous Dynamic Pipeline Mapping”, que permet millorar dinàmicament el rendiment d’aplicacions amb estructura pipeline que s’executen en ordinadors d’altes prestacions heterogenis. L’algoritme té com a objectiu equilibrar la càrrega de l’aplicació, replicant les etapes lentes en diferents processadors i agrupant les etapes ràpides en un processador, i té en compte els temps de computació i de comunicació. A més, l’algorisme s’ha dissenyat amb una complexitat baixa per permetre el seu ús en temps d’execució de l’aplicació.

En l’article es presenta una àmplia experimentació, inclosa la comparació amb l’algoritme òptim de força bruta, una comparació general amb l’algorisme Binary Search Closest, i un exemple amb l’aplicació Ferret inclòs en el paquet de test PARSEC. Els resultats, que coincideixen amb els millors algorismes existents, mostren millores significatives de rendiment amb menor complexitat.