Desenvolupament d’un sensor basat en ultrasons

El professor de l’EUSS Miquel Angel Amer, en col·laboració amb investigadors del Grup de Sistemes Sensors de la UPC, acaben de publicar un article a la revista Instrumentation Science and Technology sobre el desenvolupament d’un nou sensor basat en els ultrasons per monitorar els processos de fermentació malolàctica en condicions industrials.

Les tècniques basades en ultrasons tenen un gran potencial per al seguiment de processos alimentaris, però fins ara han estat utilitzades únicament en condicions controlades de laboratori, i no tant en condicions industrials. En aquest treball, els investigadors han desenvolupat un sensor que pot ser directament instal·lat en els contenidors industrials de vi que habitualment s’utilitzen en cellers per monitorar els processos de fermentació.

Visita a l’empresa ABB

El passat divendres 12 de gener, un grup d’estudiants de l’EUSS, van fer una visita a l’empresa multinacional ABB de Sant Quirze del Vallès. Acompanyats pel professor Llorenç Servera i pel director de robòtica d’ABB el Sr. Xavier Pifarré, els participants van poder conèixer el concepte d’Indústria 4.0, l’important rol que tenen els robots industrials i les diferents tipologies de robots.

La robòtica col·laborativa amb el robot YUMI ha estat un dels punts en el que els estudiants van mostrar més interès, i van valorar molt positivament la visita.

Malgrat estar d’exàmens, van participar en la visita, més de 20 estudiants, molt interessats a poder gaudir de l’activitat.

Acte d’inauguració del curs acadèmic 2017-2018 i visita al Centre de Tractament de Residus del Vallès Occidental

El passat dia 4 d’octubre es va celebrar l’acte d’inauguració del nou curs acadèmic 2017-2018, amb les paraules d’acollida per part del director de l’EUSS, el Dr. Andreu Moreno. Així mateix, també va presentar la lliçó inaugural del curs amb el títol “La societat post-industrial?” que va anar a càrrec del Dr. Joan Majó, patró de la Fundació Rinaldi.

Durant la ponència, el Sr. Majó va explicar la seva visió del concepte de la societat post-industrial. El signe d’interrogació del títol és posat com a indicador d’un cert grau d’incertesa que influeix en les dificultats de les persones d’aquest tipus de societat.

Les pitjors èpoques de la història d’Europa es van produir a mitjans del segle XX i, progressivament, va haver-hi millores i creixement que es notaven any darrer any amb una economia de caràcter industrial. També de forma gradual, amb un consens polític i un capitalisme moderat, es van poder realitzar uns pactes socials perquè es pogués regular l’economia, que va portar a unes millores de capital humà, especialitzades en l’educació i la sanitat.

Ja cap als anys 70-80, es passà a la globalització, molt influent, ja que existeix una obertura de les economies molt positiva, una gran riquesa global. Però també va fer referència a l’escassetat dels recursos naturals i que només hi ha una manera de poder minorar l’impacte, que és reduir el seu consum, ja que una part de les riqueses fòssils s‘han de mantenir.

La seva conclusió de la lliçó inaugural fa referència a la societat industrial com a element central del benestar de les persones. La producció de la indústria és el camí per obtenir-lo, i ha de ser global, sostenible, eficient en la relació entre el que es produeix i es consumeix, etc. En definitiva, una riquesa real que al mateix temps generi un benefici i una aposta per les tecnologies que facin augmentar l’eficiència.

El president de la Fundació Rinaldi, el Sr. Miquel Tallada, va cloure l’acte d’inauguració desitjant a tots els estudiants un bon i profitós curs.

D’altra banda, ja iniciat el curs acadèmic, el passat dimecres 13 de desembre els estudiants de 3r curs del Grau d’Enginyeria Elèctrica, acompanyats pel professor Víctor Gallardo, van visitar les instal·lacions del Centre de Tractament de Residus del Vallès Occidental (CTR-Vallès), ubicat al terme municipal de Vacarisses. La planta és un bon referent per visitar en el camp de les energies renovables i, en concret, relacionat amb la biomassa, per a l’obtenció de biogàs i la seva utilització per a la generació d’energia elèctrica.

La planta rep la brossa que en origen no ha estat fraccionada als pobles i ciutats del Vallès Occidental i, mitjançant processos de selecció i tria pràcticament automatitzats, separen plàstic, metalls, paper, vidre i fracció orgànica (en processos de detecció prèvia de materials, posterior bufat, aspiració, separació magnètica, òptica i de Foucault, segons sigui el tipus de material).

El centre està preparat per tractar 245.000 Tm/any, amb una capacitat de segregació de 21 Tm/h distribuïda en tres línies paral·leles. Cadascuna de les parts segregades s’envien a les plantes de reciclatge, hi ha parts que no poden segregar-se com les que tenen una mida superior a 35 cm després de passar una selecció rotativa. Aquestes parts constitueixen el que al final es considera rebuig i es destina a un abocador controlat, comprimides i embalades en film de plàstic, pràcticament com a residu inert. La fracció orgànica es trasllada a l’anomenada “nau d’estabilització”, que mitjançant un procés de degradació i estabilització en contacte amb l’oxigen i en un procés de rotació continuat amb rotopales, dóna com a resultat un substrat apte principalment per a jardineria i obres públiques.

Un dels aspectes principals que marca la directriu del Consorci és evitar l’emissió a l’atmosfera de males olors i, per a això, mitjançant un procés de tractament químic i biofiltratge es depura un cabal en continu de 270.000 m3/h d’aire de la planta. Es treballa les 24 hores al dia (amb dos torns per al procés de segregació i un torn per a neteja i manteniment), cada dia de l’any.

Pel que fa a la producció de biogàs, s’extreu a l’abocador controlat anomenat Coll Cardús que hi ha al costat, mitjançant un procés de transformació anaeròbica. L’aprofitament real d’aquesta substància està en el metà (CH4) que conté, però també hi ha presència d’altres gasos i components no desitjats, que s’han de depurar, amb la finalitat d’abastir els grups de cogeneració. Aquests grups són capaços de subministrar la potència necessària per alimentar tota la planta. Amb una potència d’utilització de 3,5 MW, només rep alimentació d’una línia de MT per cobrir el total de potència instal·lada de 4,5 MW.

Per tant, el Centre de Tractament de Residus del Vallès Occidental  és un clar exemple d’autosubministrament amb recursos naturals i de minimització d’impacte ambiental. Podeu trobar el vídeo on s’explica el procés de la planta.

Finalment, agrair al Consorci per a la Gestió de Residus del Vallès Occidental per l’acollida, explicacions i molt bon tracte que hem rebut, especialment  per part del seu enginyer Enric Farré, que ha contribuït en la formació dels estudiants en un camp que té tant de futur com són les energies renovables.

Visita al Centre de Tractament de Residus del Vallès Occidental

El passat dimecres 13 de desembre, els estudiants de 3r curs del grau d’enginyeria elèctrica i acompanyats pel professor Víctor Gallardo, van visitar les instal·lacions del Centre de Tractament de Residus del Vallès Occidental (CTR-Vallès) ubicat al terme municipal de Vacarisses.

La planta és un bon referent per visitar en el camp de les energies renovables i en concret relacionat amb la biomassa, per a l’obtenció de biogàs i la seva utilització per a la generació d’energia elèctrica.

Es rep la brossa que en origen no ha estat fraccionada a pobles i ciutats del Vallès Occidental, i mitjançant processos de selecció i tria, pràcticament automatitzats, separen el plàstic, metalls, paper, vidre i fracció orgànica (en processos de detecció prèvia de materials, posterior bufat, aspiració, separació magnètica, òptica i de Foucault, segons sigui el tipus de material).

Està preparat per tractar 245.000 Tm/any, amb una capacitat de segregació de 21 Tm/h distribuïda en tres línies paral·leles. Cadascuna de les parts segregades s’envien a les plantes de reciclatge, hi ha parts que no poden segregar-se com les que tenen una mida superior a 35 cm després de passar una selecció rotativa, que al final es considera rebuig i es destina a un abocador controlat, comprimits i embalats en film de plàstic, pràcticament com a residu inert. La fracció orgànica es trasllada a l’anomenada nau d’estabilització que mitjançant un procés de degradació i estabilització en contacte amb l’oxigen i en un procés de rotació continuat amb rotopales, s’obté un substrat apte principalment per a jardineria i obres públiques.

Uns dels aspectes principals que marca la directriu del Consorci és evitar l’emissió a l’atmosfera de males olors, mitjançant un procés de tractament químic i biofiltratge es depura un cabal en continu de 270.000 m3/h d’aire de la planta. Es treballa les 24 h al dia (dos torns per al procés de segregació i un torn per neteja i manteniment), cada dia de l’any.

Pel que fa a la producció de biogàs, s’extreu de l’abocador controlat anomenat Coll Cardús que hi ha al costat, i que mitjançant un procés de transformació anaeròbica es produeix el biogàs. L’aprofitament real del biogàs està en el metà (CH4) que conté, però també hi ha presència d’altres gasos i components no desitjats, que s’han de depurar, la finalitat de la qual és abastir els grups de cogeneració. Aquests grups són capaços de subministrar la potència necessària per alimentar tota la planta, amb una potència d’utilització de 3,5 MW, només rep alimentació d’una línia de MT per cobrir el total de potència instal·lada de 4,5 MW.

Per tant el Centre de Tractament de Residus del Vallès Occidental  és un clar exemple d’autosubministrament amb recursos naturals, i de minimització d’impacte ambiental. Vídeo on s’explica el procés de la planta.

Finalment agrair al Consorci per a la Gestió de Residus del Vallès Occidental per l’acolliment, explicacions i molt bon tracte que hem rebut, especialment  per part del seu enginyer Enric Farré, que ha contribuït en la formació dels estudiants, en un camp que té tant de futur com són les energies renovables.

Publicació d’articles del PDI: “Relaxació magnètica en imants moleculars basats en Lantànids” i interacció entre pèptids i superfícies

La professora de l’EUSS Elena Bartolomé, juntament amb els investigadors de l’Instituto de Ciencia de Materiales de Aragón (ICMA-CSIC) Ana Arauzo, Javier Luzón, Juan Bartolomé i Fernando Bartolomé, acaben de publicar una Review sobre “Relaxació Magnètica en Imants Moleculars basats en Lantànids”, Handbook of Magnetic Materials (HMM) del mes de novembre (vol. 26, p.1-289). La sèrie HMM és una reconeguda col·lecció de llibres de referència de l’editorial Elsevier, escrits per autors convidats, que tenen com a finalitat condensar l’estat de l’art en diversos temes emergents en l’àmbit del magnetisme.

Els imants moleculars estan sent investigats intensament en els darrers anys a causa  de les seves interessants propietats físiques, així com per les potencials aplicacions d’emmagatzematge d’informació d’alta densitat i computació quàntica. En particular, les molècules que contenen lantànids són excel·lents candidates per aplicacions en spintronica, gràcies a l’anisotropia intrínseca d’aquests ions, que a més a més pot ser afavorida mitjançant un disseny químic adequat del seu entorn de coordinació. El desenvolupament d’unitats de memòria basades en imants moleculars requereix que s’estableixin dos estats estables (“0” i “1”), separats per una barrera d’energia suficientment elevada, i la relaxació magnètica ha de ser prou lenta per a permetre l’operació del sistema. Per això, la comprensió i control dels mecanismes de relaxació és fonamental per al disseny de molècules amb les característiques desitjades.

En aquest capítol de l’HMM, els autors presenten una revisió del tema, basada en 400 referències seleccionades aparegudes en els tres darrers anys. En les seccions 1, 2 i 3 es resumeix el coneixement que avui en dia es té sobre els mecanismes de relaxació magnètica en aquests complexos i es presenten els mètodes experimentals i càlculs ab initio utilitzats per la seva investigació. Les seccions 5, 6, 7 i 8 revisen les arquitectures moleculars basades en lantànids més exitoses: imants moleculars que contenen un únic ió (Single-Ion Magnets-SIMs); dímers; clústers (Single-Molecule Magnets-SMMs); i estructures extenses 1D, 2D i 3D. La secció 9 revisa l’estat de l’art sobre el magnetisme de complexos dipositats. Finalment, en la secció 10 s’ofereixen conclusions i perspectives de futur per aquest camp.

Gràcies al coneixement detallat entre l’estructura molecular i els mecanismes de relaxació i el control de la química molecular, s’han pogut sintetitzar molt recentment SIMs amb barreres d’activació impressionantment altes, al voltant dels 1000 K, a temperatures de 60 K ja molt properes a la temperatura de 77 K que possibilitaria el funcionament pràctic dels dispositius en nitrogen líquid.

D’altra banda, el professor de l’EUSS Pablo Sevilla ha publicat recentment l’article “Relevant Properties for Immobilizing Short Peptides on Biosurfaces” a la revista IRBM.

Aquest treball s’ha realitzat amb la col·laboració del grup BBT de la UPC i el MDRCBB de la Universitat de Minnesota. Els resultats obtinguts permetrien predir la quantitat i la força amb què certs pèptids s’adhereixen a superfícies de titani depenent de la seva càrrega electrostàtica.